JOAN FUSTER

Joan Fuster va ser un escriptor valencià en llengua catalana i de família pagesa, tot i que va ser més reconegut popularment per la seva obra principal nosaltres, els valencians, va ser un figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels països catalans. El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i els va combinar amb una formació autodidacta que el portarà fins a l'ofici de crític i columnista. Un any més tard va publicar a l'almanc de Las Provincias el seu primer article escrit en català : Vint-i-cinc anys de poesia valenciana. Escrivint en Català i des d'una perspectiva catalana i valenciana, Fuster trenca el sucursalisme dels escriptors valencians de les generacions anteriors. Els seus primers llibres, tanmateix, van ser de poemes: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca(1953) i Escrit per al silenci.
La poesia fusteriana, recullida després en el volum set llibres de versos(1987), s'insereix en una línia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment históric. Una part molt considerable de l'obra de fuster tracta de temes realcionats amb el país valencià i, més concretament, amb les seues peculiaritats socials, polítiques i culturals.

Nosaltres, els valencians

Nosaltres, els valencians és un assaig publicat per Joan Fuster l'any 1962. Com ell mateix declara, el va realitzar perquè no sabia ben bé què eren els valencians. Mai no havia trobat una reflexió seriosa sobre la identitat del poble valencià i per aquest motiu ell mateix es va veure obligat a desxifrar-ho. Joan Fuster es va inspirar en Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives per a escriure aquell llibre. Era un "parèntesi" en la seva obra que per motius aliens a la seva voluntat s'havia vist obligat a realitzar.

Hola que tal ???
avui he volgut fer un resum breu d'un llibre que vaig llegir, i espero que el tema us interessi,
és un llibre que s'anomena l'aventura de saïd i és un llibre en le qual els seus temes principals són le xenofòbia, la immigració,la corrupció policial,i la violéncia. Resumint, el que la majoria del immigrants pateixen.
Saïd, és un jove marroquí que decideix emmigrar cap a Espanya pensant que arribant aquí pot millorar la seva qualitat de vida i la de la seva família.
després d'una dura travessia per l'estret, aconsegueix arribar a Barcelona,i s'instal·la en el pis del seu amic Hussein (un amic del Marroc). També coneix a l'Anna una noia catalana , en Hassan i l'Ahmed. un dia es baralla amb el seu amic Hussein i decideix traslladar-se a casa de taïb, un amic seu que toca amb ell en el grup de música marroquina.
una nit mentres ell, l'Anna i l'Ahmed caminen pel carrer, se'ls-hi acosten uns skins i peguen una pallisa a Saïd i a l'Ahmed. Peró amb l'ajuda d'un taxista, tots tres aconsegueixen escapar i Ahmed amb lesions molt greus.
Al dia següent l'Anna denuncia aquests fets a una organització anti-racista. Saïd, descobreix que Hussein i els seus amics han format un grup per plantar cara de forma violenta als skins.
uns quants dies després, saïd mentres caminava pel carrer es troba amb la policia i li demana els papers, peró com que no en té, l'empresonen durant un mes.
Quan saïd surt de la presó, l'Anna comença a rebre amenaces dels skins dient-li que si no retira la denúncia la mataran, llavors ella demana protecció policial i en Saïd també demana al grup que havia format el seu amic que la protegessin i el grup ho accepta.
un dia la policia els hi diu que han tingut una avaria i que no poden protegir a l'Anna, llavors ella surt de casa i un skin surt d'un cotxe i intenta matar a l'Anna peó en Hussein intentant evitar-ho rep un appunyalada al cor i es mor.
Més tard hi va haveer un judici i 4 del skins van ser detinguts i un policia perqué també els ajudava i era ella que conduïa el cotxe d'on van sortir per mata l'Anna
pel que fa a en Saïd va ser obligat a tornar al marroc.

aquesta história està orientada en l'epoca actual.

HOLAAA PENYA QUE TAL ???
he trobat una frase a internet que em va agradar molt i potser crec que us agradarà a vosaltres també .....o al menys aixó espero !!


és aquesta.:
"a vegades el que s'escriu no es llegeix, a vegades el que es llegeix no s'entés, i a vegades el que s'entén no es vol entendre".

qué us agradat???,, de totes maneres tant si us ha agradat com si no comenteuuuuu
a mi personalment em va agradar perqué crec que a vegades ens passen aquestes coses i que a vegades no volem entendre o creure algun cosa encara que sigui veritat.

holaaaa que tal avui m'avorria molt i he començat a escriure refranys àrabs que coneixia
( es que no se m'acudeix res mès , peró és igual )


بيْضة اليوْم خيْر مِن دجاجة الغدّ l'ou d'avui , és millor que la gallina de demà.
الصبْر مِفْتاح الفرج la paciéncia és la calu de solució.
كُنْ ذكورا إذا كُنْت كذوبا tingues bona memória, si ets mentider.


bé , em sembla que ja està .... de fet tampoc en sé molts ;)

Hola companys !!! que tal , epero que estigueu bé tant com jo !!!!!


bé he pensat que estaria bé afegir algun cosa al blog ja que no hi ha res ... vull dir quasi res


y he pensat que podria posar'hi un poema d'un poeta árab ....... doncs aquí el teniu.



EL SECRET DEL FOC

L'ultim dia , vaig besar les seves mans,

els seus ulls, els seus llavis.

li vaig dir : ara estàs

madura , com poma

una part de tu és una dona ,

i l'altre una mica indescriptible:

lae paraules

fugen de mi

i jo fujo d'elles

ambdós fluïm

cap a la infància d'aquest rostre trigueño,

i aquest cos càlid i ufanós.

ara suplico,

i assedegat, acosto el meu rostre

a aquella font curulla.

l'ultim dia li vaig dir:

ets el foc dels boscos,

l'aigua del riu ,

i el secret del foc

una part de tu, és indescriptible

i l'altre : sacerdotessa en el temple de ishtar.

(del poemari : el Jardí de Aisha 1989)

autor: ABD AL WAHHAB AL BAYATI (1926-1999)

traduit per: María Luisa Prieto

Per què no m'ho deies?

No crec que hagéssiu llegit aquest llibre, perqué jo me'l vaig haver de comprar el curs passat a flexible.
És un llibre que parla d'una noia que es deia Maria que un dia estava fent un treball amb la seva amiga al despatx del seu pare, quan de sobte va trobar al calaix una carta amb una fotografia.
Quan la Maria es comença a llegir la carta es toba que té un germanastre, ja que ella fins aquell moment era filla única.
Finalment la Maria decideix enviar una carta al seu germá per dir-li que es podien conéixer i quan en Daniel que es el germa rep la carta decideix anar a trobar-se amb la maria a Barcelona
I finalment mantenen una relació de germans
(espro que us hagi agradat !!)